Tipus | colònia | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Capital | Sidi Ifni | ||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 1958 | ||||
Dissolució | 1969 | ||||
Següent | Marroc | ||||
Moneda | pesseta | ||||
Ifni (en àrab إفني, Ifnī) és un territori del sud-oest del Marroc, ocupat per Espanya i convertit en província espanyola fins al 30 de juny de 1969, data en la qual es produeix la cessió al Regne del Marroc. En 2009 creada com província en el Pla de Reforma Territorial de l'Estat (regió de Souss-Massa-Draâ), amb 2 municipis urbans i 17 rurals. Té una extensió de 1.502 km² i uns 54.000 habitants. La seva capital és Sidi Ifni.
Es tracta d'una franja de terra d'uns vuitanta quilòmetres de costa i vint-i-cinc quilòmetres cap a l'interior situada en la costa atlàntica entre els contraforts de l'Anti-Atles i l'oceà. Es troba a uns 300 km. (170 milles nàutiques) de l'illa de Lanzarote. El clima és àrid, més suau a la franja costanera, amb una pluviositat irregular i temperatures altes i regulars. La població està composta fonamentalment per la tribu amaziga dels Aït Baâmrane, de religió musulmana.
Hi ha cultius de subsistència d'ordi, argan (la pastura típica dels camells) i blat. La colonització espanyola va introduir el cultiu del ricí, de les llavors del qual s'extreuen olis lubrificants, i de l'atzavara, que proporciona fibres tèxtils. Ramaderia extensiva de bestiar caprí, oví i boví (a més de camells) i explotació pesquera en la costa. L'única població important és Sidi Ifni. Les altres localitats són petits poblats amb uns pocs centenars d'habitants. La llengua oficial és l'àrab però s'estudia el francès i l'espanyol al Centre Juvenil Cultural de la ciutat.